Al marge de la legalitat: prostitució i associacions cannàbiques (i turisme)

Els articles només expressen la opinió dels seus autors

Per Ross Pérez i Xavier Bueno

Aquest treball busca fer una petita aproximació a un fenomen que, tot i que no se’n parli gaire, es dóna a la nostra societat. Es tracta de dues activitats “al marge de la legalitat”: la prostitució i els clubs de cànnabis. No ens hem centrat en la legalitat de les activitats, ni en el que viuen les persones que s’hi dediquen, ni en les decisions polítiques que les envolten. Qualsevol d’aquests punts donarien per una investigació completa i més, però nosaltres ens hem volgut centrar en un de sol: la percepció. Sabem que quan una activitat es considera “poc legal”, poc clara o és tema tabú la realitat perd importància per donar pas a la percepció que se’n té. El boca orella, les llegendes urbanes, el tractament que en fa la prensa, les declaracions polítiques… passen a tenir una importància molt més important que en altres activitats.

És per això que en aquest treball també hem comptat amb la informació que s’ofereix des de l’altra banda (com les federacions d’associacions de consumidors de cànnabis FEDCAC i CATFAC). A més hem pogut comptar amb l’ajuda de l’associació Genera, que treballa pels drets de les dones que exerceixen la prostitució.

Tot seguit comença la nostra modesta investigació, volent resoldre una a una les qüestions que ens plantejàvem:

Què vol dir al marge de la legalitat?

El títol de l’article parla de les activitats al marge de la legalitat. Però què vol dir que són al marge de la legalitat? Quines són aquestes activitats?

Abans de res s’ha de fer aquest apunt: no existeixen les activitats al marge de la legalitat. Les lleis i normatives defineixen quines són les activitats que no estan permeses o són il·legals. Totes aquelles activitats que no estan contemplades en aquest grup es consideren, per tant, legals.

Podem concloure que no existeixen les activitats al marge de la legalitat o “alegals”. Per què llavors és aquest un terme tan estès? Aquí entra en joc un nou factor que s’ha de tenir molt en compte: la percepció de la societat. Percepció condicionada alhora per l’acció dels mitjans de comunicació i les polítiques de l’administració. Trobem que activitats com l’exercici de la prostitució i les associacions de cànnabis, completament legals, es troben perseguides de manera indirecta i es consideren en contra de la moral pública.

En el cas de la prostitució, veiem com és un àmbit fortament afectat per aquests factors. En l’imaginari col·lectiu, les treballadores sexuals pateixen una forta estigmatització social. I en quant a polítiques de l’administració, són víctimes constants: tant pel poc reconeixement que tenen com a professionals com per la pressió per fer-les fora de les zones amb interessos urbanístics diferents.

També en aquesta dualitat entre la legalitat i la percepció se situen les associacions de cànnabis, que en els últims anys han sorgit de manera explosiva. Encara que emparades en la llei, s’han trobat relegades a la clandestinitat i perseguides en moltes ocasions.

De vegades tant és si les activitats són legals o il·legals, l’important és el que cregui la gent que són. I és en aquest punt on el boca-orella, els mitjans de comunicació i les polítiques i ordenances prenen un paper més important, ja sigui en la normalització com en la criminalització de l’activitat.

L’opinió del carrer

Creus que a Barcelona hi ha prostitució? On creus que es troba més, al carrer o a pisos i locals?

La resposta a la primera pregunta és afirmativa, tothom reconeix que existeix prostitució a la ciutat de Barcelona. Davant la segona, les respostes es reparteixen bastant equitativament entre “al carrer”, “a pisos i locals” i “totes dues”.

Hi ha de tot, tant a pisos com al carrer”

Sobretot a pisos”

Crec que més al carrer”

No m’agrada anar amb el meu germà petit i que en vegi”

Segons l’aproximació que ens van fer in situ a Genera, entre un 5 i un 15% deu ser al carrer. La resta es troba en pisos o locals d’oci nocturn. Altres grans zones on es concentra la prostitució són les carreteres com la N-II o els grans prostíbuls propers a la frontera amb França.

Saps el que és una associació de consumidors de cànnabis?

Tothom afirma que n’ha sentit a parlar. Tot i això, les estadístiques canvien en el moment en que se’ls pregunta si sabrien dir què s’hi fa, com funcionen…

Tan sols aquells que estan directament vinculats a associacions (socis, treballadors o propietaris) saben explicar-ho. De la resta però, són interessants els comentaris.

Sé el que és per sobre, hi ha molt de secretisme…”

Pel que diuen a la tele…”

No està malament que hi siguin, però amb més control”

És el lloc on va la gent a fumar, però no sabria dir si també s’hi ven…”

Tampoc saben si l’activitat que s’hi fa és legal o no, se sap el que es diu pels medis i poc més i es creu que hi ha molt de secretisme.

Quantes creus que n’hi ha al teu barri? I a Barcelona?

En aquest cas, encara hi ha menys informació. De fet, la informació balla inclòs entre els propis socis i treballadors.

Al barri no ho sé, suposo que a Barcelona unes 20…”

NS/NC”

10-20 i unes 350”

Unes 15 i a BCN més de 400, però ara van tancar unes 100”

A la ciutat més de 50”

També s’ha de tenir en compte que probablement tampoc encertaríem si ens preguntessin el nombre de floristeries, però com a mínim si que podríem dir les que hi ha al barri o on les podem trobar. Segons les dades més fiables que hem pogut trobar a Catalunya n’hi havia unes 400 fa un any, però ara en queden menys de la meitat. A Barcelona fa una parell de mesos n’hi havia entre 80 i 90, tot i que abans de l’estiu n’hi havia quasi 150.

Sabries ubicar-ne alguna al mapa?

Dels enquestats sense cap vinculació amb associacions, cap en sabria ubicar. Els socis saben ubicar només la seva i com a molt un parell més, i reconeixen que no coneixen les del seu barri i que si ho fessin potser canviarien. Tot i que tothom en coneix l’existència, són molt poc visibles.

Sabries dir alguna zona on creguis que es concentra la prostitució? (ho has vist, n’has sentit a parlar…)

Al Raval i a la part baixa de la Rambla”

Al Camp Nou”

Antigament la zona alta de l’Eixample, prop de Francesc Macià”

Al Raval, c. Carme, c. Carretes…”

A la Filmoteca”

En aquest punt podem observar que les zones que la gent coneix són clarament les que tenen més prostitució al carrer. Pocs saben dir altre zones. A l’hora de fer el mapeig, trobem que hi ha una gran densitat de pisos i locals a la part alta de l’Eixample Esquerre, prop de l’estació de Sants… El principal és que es tracta d’una zona d’oci nocturn on sempre ha existit. Igualment el Raval és una zona on la prostitució s’hi troba històricament, molt abans que el barri es comencés a obrir al turisme.

Mapeig de les zones on es concentren les associacions de consumidors de cànnabis, a partir de les enquestes. Solapat a un mapeig de concentració de turisme. Font mapeig: pròpia. Font turisme: Fischer, Eric: “Locals and toursits: Barcelona”
Mapeig de les zones on es concentren les associacions de consumidors de cànnabis, a partir de les enquestes. Solapat a un mapeig de concentració de turisme. Font mapeig: pròpia. Font turisme: Fischer, Eric: “Locals and toursits: Barcelona”

Creus que el turisme i els congressos incentiven la prostitució?

En aquest cas, al voltant d’un 60% creuen que sí, mentre que el 40% restant creu que no.

Hi ha turistes que pregunten on trobar dones de companyia”

És una ciutat portuària, és una qüestió històrica”

La prostitució ja hi era, simplement una petita part es mou buscant clients”

Hi ha cert perfil de turista que ho busca”

Els congressos ho potencien”

En el moment del mapeig, veiem que tan sols una part de la prostitució al carrer es troba en zona eminentment turística. També veiem el cas dels serveis de transport que ofereixen alguns clubs a la zona de la Vil·la Olímpica, com a indicador de la cerca del turista com a client potencial. Però es fa difícil saber si era abans l’ou o la gallina.

Creus que el turisme incentiva l’aparició d’aquestes associacions?

No. És la resposta del 90% dels enquestats. Segons sabem, s’ha donat el cas d’associacions que van obrir a Ciutat Vella amb el clar objectiu de fer negoci amb el turisme, tot i que la majoria d’associacions tenen normes contra això.

mapa2
Mapeig de les zones on es concentren les associacions de consumidors de cànnabis, a partir de les enquestes. Solapat a un mapeig de concentració de turisme. Font mapeig: pròpia. Font turisme: Fischer, Eric: “Locals and toursits: Barcelona”

L’opinió dels mitjans

El ‘boom’ de clubs de cannabis atrae el turismo del porro a Barcelona” (La Vanguardia, 24/10/2014)

Las federaciones cannábicas instan a Interior a “mover ficha”” (El País, 08/11/2014)

Desmantelan un local que se dedicaba a la venta de cannabis” (20 minutos 23/09/2014)

El Ayuntamiento de Barcelona trabaja para regular cerca de 200 clubes de cannabis“ (La Vanguardia, 04/12/2013)

Molt interessant la dualitat que apareix en les notícies respecte aquest tema. D’una banda es fan ressò de les detencions i persecució de les activitats il·legals com la venta de cànnabis, i de l’altra parlen dels passos que es segueixen cap a una regulació de les associacions de fumadors de cànnabis. Als medis no queda clar què és legal i què no.

Críticas a TV3 por una noticia sobre cursos de prostitución” (La Vanguardia 03/03/2014)

Imputats dos caps de la Urbana per afavorir una xarxa de prostitució” (El Periódico 28/10/2014)

La prostitución, la esclavitud moderna, crece en Extremadura” (eldiario.es 18/11/2014)

BCN exerceix l’acusació contra els urbans de la trama de prostitució” (El Periódico 30/10/2014)

Com ens van fer observar a Genera, hi ha una tendència clara als mitjans de comunicació a relacionar la prostitució amb el delicte. En el cas dels segon i quart titulars, en realitat es refereixen a una xarxa de blanqueig de diners a través de la prostitució. Però dins la societat està plenament acceptat que la prostitució és l’activitat il·legal que es persegueix. Això acaba comportant unes conseqüències desastroses en els drets de les dones.

Entrevista a Genera

Entrevista a Clarisa Velocci, activista de l’associació Genera.

Genera és una associació que treballa pels drets de les treballadores sexuals degeneras d’una perspectiva del gènere. Font: Genera

Què és Genera i què feu? Quins son els vostres objectius?

Genera és una associació fundada fa 10 anys per dones. Es treballa bàsicament en 2 eixos: gènere i drets. Es desenvolupen projectes com

programes d’intervenció-atenció directa a l’àrea de Barcelona i a comarques gironines (…) També es desenvolupen programes de formació per a professionals i de sensibilització, treballant per a la denúncia de la vulneració de drets des del punt de vista jurídic, l’apoderament d’activistes, formant equips socio-jurídics i participant en taules de debat, a més de la percepció social. No es coneixen les lleis! Tothom hauria de ser conscient dels seus drets.

Quina percepció creieu que té la societat de la prostitució?

L’atenció està focalitzada en l’espai públic. Aquí és on afecta sobretot el turisme i l’especulació, als que la prostitució afecta negativament. Es discrimina per raça i el lloc on s’exerceix. (…) És evident l’estigma social, és un fet molt important que molts cops se sobreposa als drets en el moment de la creació d’ordenances. Mai es veuen situacions que no pugui veure un menor, activitats contra la moral pública. S’estigmatitza les prostitutes pel simple fet de ser-ho, independentment de la vestimenta o aparença. La qüestió de la prostitució no és què es veu, sinó l’estigma.

Com afecta a les pròpies treballadores sexuals el fet que la prostitució sigui un tema tabú?

No és un tema tabú, sinó morbós pels mitjans de comunicació. Se les considera víctimes per la justícia però per ser putes també son criminals en la mirada dels mitjans. Sí que existeix l’estigma. Es menja el dret de les putes i es viu amb molta dificultat, és un judici social constant. “Mala mujer”, “guarras”… A l’imaginari col·lectiu la puta és la representació de la indecència, contraposada a la visió de la mare…

Situació actual

I després de tant de ball de números i opinions, quina és la realitat?

En el context de la ciutat de Barcelona, ja fa uns mesos l’Ajuntament va decidir deixar de donar llicències a l’espera de redactar una normativa que regulés les associacions; mentre la Guàrdia Urbana va iniciar una campanya d’inspeccions per assegurar el compliment de les normes mínimes dels locals (llicència, ventilació suficient, insonorització, prohibició de servei de bar, prohibició de la venta…). En aquesta campanya, en la qual es van fer 168 inspeccions, 59 associacions no les van superar, segons BTV.

La postura de les federacions d’associacions (com el FEDCAC o el CATFAC) és favorable a la clausura de les que cometen il·legalitats i a l’aplicació d’una normativa, tot i això denuncien certa persecució indiscriminada. De fet, les federacions tenien el seu propi codi de bones pràctiques, i per això la majoria d’associacions federades segueixen obertes.

Segons paraules d’un empresari propietari d’una associació, “hi havia gent que no tenia ni llicència, era el típic camell del barri que havia vist oportunitat de negoci, i per això els han fet tancar”

Entre les restriccions previstes, hi ha la prohibició de l’entrada a menors, l’associació mitjançant l’aval d’un soci anterior, la limitació d’avals/any per soci… Només es podrà ser soci d’una associació, cada associació tindrà un límit de 3000 socis, i es limitarà el subministrament per soci. Finalment, caldrà deixar passar 15 dies entre la inscripció com a soci i el primer subministrament.

També reclamen però, més protecció. Actualment les associacions s’abasteixen mitjançant l’autoconsum, ja que la producció per la venta a tercers no està permesa. Es fa una previsió del que es necessitarà, es produeix i es subministra als socis. Però en el moment del transport queden exposats a que se’ls acusi de tràfic.

Però aquest no és un tema d’abast local, i veiem com en els últims mesos té ressò a nivell internacional. Després de que el model “Amsterdam” fracassés, es busquen alternatives. Actualment veiem iniciatives que fins fa poc eren impensables, com la legalització de la marihuana a Uruguay com a eina per combatre els càrtels de la droga; o la producció de cànnabis per a usos medicinals (controlada per l’exèrcit) a Itàlia per combatre la màfia. També veiem com la opinió popular va canviant i això es reflecteix en les lleis. Trobem exemples als Estats Units a California, Nova York…

Conclusió

Si ens permeteu, ens prendrem la llicència de dotar aquesta petita investigació d’una conclusió. Diem que ens prendrem la llicència perquè no hem fet més que rascar una mica a la superfície, entrevistant-nos amb poques persones i fent una enquesta amb una mostra minúscula. Però, basant-nos en les preguntes que ens fèiem al inici, si que podem extreure algunes conclusions.

-Més important que la legalitat és la percepció que es té de l’activitat. Tot allò que és “lleig” s’intenta apartar de l’espai públic. De fet, sovint davant la manca de la prohibició explicita, les autoritats opten per atacar el “conflicte” mitjançant normatives que inicialment no estaven dissenyades per això (normatives de trànsit contra la prostitució a les carreteres, normatives de convivència o de civisme i denegacions de llicències d’activitat a les ciutats tant per la prostitució com per associacions de cànnabis… En el cas de les associacions de fumadors de cànnabis, en no ser il·legals sovint es tanquen al·legant altres irregularitats: servir begudes sense tenir llicència de bar, posar música sense tenir llicència de bar musical, insonorització, ventilació…

Segons les entrevistes a peu de carrer, en el moment en que l’activitat deixa de ser visible o de “molestar” s’accepta bastant. A la majoria els sembla bé que existeixin associacions cannàbiques, ja que així la gent no es veu forçada a fumar al carrer (amb la pressió de ser multats). I la prostitució en locals d’oci nocturn està més “acceptada” que al carrer.

En el cas de la relació amb el tursime, trobem conclusions força complexes:

En la prostitució, no sembla que hi hagi una relació directa amb el turisme. El fet de ser una ciutat portuària potser afavoreix que sigui un ofici força arrelat en la ciutat, i segons Genera no sembla que hi hagi hagut un augment de la prostitució amb el turisme. Segons les entrevistes a treballadors del sector hoteler, expliquen que aquest tipus de turista és molt minoritari, i que no hi ha “turisme sexual”. Contrastant amb això, trobem que existeix una empresa que es dedica al transport de turistes des de zones d’oci nocturn (discoteques del port) a locals on s’exerceix la prostitució, i que els taxistes reben primes d’aquests locals per cada client que hi porten. També sobten notícies com (JK NK I), en que s’explica que el Mobile World Congress són unes dates assenyalades en vermell a l’agenda de qualsevol prostituta. Per tant certa relació entre prostitució i congressos si que existeix.

En el consum de cànnabis, el codi de bones pràctiques de les associacions i d’aquí poc la normativa que sortirà, prohibeix l’acceptació de turistes. En la última operació de la Guàrdia Urbana, la majoria d’associacions de Ciutat Vella es van clausurar per haver estat venent a turistes, fent-los socis a l’instant. La mateixa normativa també limitarà el nombre de socis per associació i la quantitat de cànnabis que es pot subministrar. A més, cada soci només ho podrà ser a una associació. Si és remarcable en canvi la percepció que ara al carrer s’ofereixen menys drogues “toves” com la marihuana i el haxix (sobretot als locals), ja que demanar-ho a l’associació ofereix més confiança als consumidors.

Per acabar, remarcar la petita reflexió: per molt que alguns temes no siguin visibles, són ben presents. I és quan la societat no els vol veure i els intenta ocultar o perseguir que se’ls dóna via lliure a les màfies. Les activitats “al marge de la legalitat” són dignes d’un estudi molt més profund cada una d’elles, i el que aquí hem mostrat ha estat una petita mostra de per on van els trets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑