Alteració incòmoda

Els articles només expressen la opinió dels seus autors

Per Maria Domínguez Guasch

A només sis mesos exactes de les properes eleccions municipals, l’Ajuntament de Trias s’afanya a clausurar a marxes forçades el que ha estat un període de macro-transformació urbanística. Amb desenes d’intervencions en dansa, Barcelona es desperta cada dia al ritme de les piconadores.

Permeteu-me, per tal de conceptualitzar el tema de què vull parlar, recórrer a la metàfora que mimetitza ciutat i ent viu, si bé no resulta massa original resulta gràfica. Així doncs, podem definir la ciutat com un sistema orgànic que té una dinàmica pròpia de funcionament i que està formada per unes parts físiques que s’interrelacionen per mitjà d’una xarxa complexa de comunicacions. Què passa quan aquesta xarxa d’irrigació s’obstrueix de manera constant i matussera? Què suposen les obres per a la ciutat?

Dia a dia les obres generen buits dins la ciutat, cossos de funcionament independent que pel seu caràcter introspectiu neguen la relació amb el que els envolta i obstaculitzen les infraestructures de circulació. D’acord, fins aquí pot semblar que estic dramatitzant el discurs ja que em deixo d’esmentar dues característiques essencials d’aquestes intervencions:

Per una banda, la seva provisionalitat, el seu caràcter transitori . Sembla lògic que justament per aquest tret definitori se’ls hi atorgui certa llicència per no reunir les aptituds mínimes que s’exigirien a qualsevol espai públic. Per altra banda, la millora potencial que suposen, el preu que s’ha de pagar per tenir nous serveis, nous espais de qualitat. Ara bé, què succeeix quan aquests processos s’eternitzen? I sobretot, què passa quan aquestes intervencions no responen a una necessitat ciutadana sinó als interessos d’un projecte neoliberal en el que la ciutadania no és una prioritat?

Moltes vegades, aquesta pertorbació de la normalitat es dilata i es produeix una alienació de l’espai públic, una alteració incòmoda pel veïnat. No només no suposa una millora sinó que suposa una pèrdua, un robatori de l’escenari quotidià.

3a
Pou de la L9 a la plaça Sanllhey (el Periódico)

Aquest és el cas de les obres de la plaça Sanllhey on el buit metafòric es materialitza literalment en un cràter de grans proporcions fruit d’una obra faraònica d’una de les múltiples estacions interrompudes de la Línia L9 de metro. L’obra va ser aturada fa tres anys als que cal sumar els sis des que va començar.

Durant aquest període de temps no només s’ha privat al veïnat de l’espai ocupat sinó que s’han hagut de tancar la meitat de comerços de la zona i ha minvat la seguretat viària degut a l’escassa visibilitat que resulta del mur que tanca el recinte de les obres. Gràcies a la pressió veïnal s’ha aconseguit que s’iniciï el procés de reurbanització de la plaça, que ha començat aquest estiu i que té previst finalitzar en un període de 10 mesos costant un total de 2,5 milions d’euros.

2
Fotografia de l’associació de veïns de Can Baró. Horta i Guinardó

Si bé és positiu que malgrat la tardança, la mobilització urbana hagi aconseguit assolir objectius reals, perquè no es produeix una crítica general més enllà de la dels grups municipals que en pateixen les conseqüències? Hi ha informació dels projectes que es realitzen i de quins són els criteris que els regeixen? Pel què fa a les reivindicacions veïnals, sovint van més enllà i demanen més atenció, que el projecte global de Barcelona no es basi en la privatització i la tematització de la ciutat i que la participació urbana sigui real.

En el cas de les macro-actuacions, l’efimeritat ja no té cabuda dins la definició de l’obra i el desgavell generat és prou evident com per no obviar-ne les conseqüències.

En aquests casos podríem parlar gairebé d’urbanitzacions   temporals ja que les obres es perllonguen durant períodes considerables de temps i se n’és conscient des de l’inici, la normalitat es veu trastocada durant anys.

Aquest és el cas de les Glòries per exemple, un cop assumida una transformació de tal envergadura s’ha previst una urbanització provisional per tal de dotar l’entorn d’espais per a usos i activitats veïnals mentre el projecte no estigui acabat. Així doncs es proposa que els ciutadans d’alguna manera tinguin un seguiment del desenvolupament del projecte i paral·lelament puguin començar a gaudir de nous espais. Tal i com es pot veure a la pàgina web de l’Ajuntament, les actuacions d’urbanització provisional de la banda mar es duran a terme entre els mesos de setembre i finals d’aquest any 2014, els de la banda muntanya de la plaça s’executaràn a partir de gener i fins a maig del 2015.

1
Fotografia de les obres de la plaça de les Glòries (btv.cat)

Alguns espais d’aquesta urbanització ja seran definitius i s’incorporaran al projecte final com ara l’espai activitats culturals i de trobada ciutadana que es crearà a la part nord de la plaça. Una de les coses interessants d’aquest procés d’urbanització provisional és el fet que sigui fruit del diàleg amb els veïns i que la definició dels usos sorgeixi de la demanda d’aquells que en seran els usuaris. En aquest cas es varen fer jornades de participació ciutadana per tal de recollir la informació. La majoria d’usos seran esportius i també d’acollida d’activitats ciutadanes, a més, s’incorporarà una torre mirador pel seguiment de les obres. Una altra de les iniciatives que sembla força interessant és la ubicació de mobiliari mòbil plegable que gestionarà una entitat que treballa amb persones en risc d’exclusió social i que està en prova pilot actualment.

LesGlories_Participacio2-600x398
Fotografies de la participació ciutadana de les Glòries ( Ajuntament)

Si bé cal no oblidar que les Glòries és una peça clau d’aquest nou model de Barcelona dictat pel sector immobiliari i del turisme promogut per l’actual l’Ajuntament . I sabent doncs, que hi ha un clar interès polític en maquillar la realitat i calmar l’opinió pública, el fet que sigui possible gestionar tan acuradament el procés de transició d’un canvi important i que sigui possible donar veu a la iniciativa pública fa pensar :
D’una banda, si era necessari l’enderroc de l’anell amb el cost corresponent que ha representat i si no seria més adient que el projecte definitiu s’apropés més al que ara és provisional, més en clau de reciclatge i reaprofitament del què hi ha i allunyant-se de la macro-intervenció programada.

SessionsParticipacioJornadesGlorie_DSC0457-600x398

I d’altra banda, que la participació urbana real en els processos de reforma urbanística és possible i que és necessari trobar l’equilibri entre l’ interès privat i el de la ciutadania per tal de configurar un metabolisme adient per la ciutat per tal que no acabi morint d’èxit.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑