Laura Spinadel i BUSarchitektur: urbanisme estratègic i holístic

Per Zaida MuxíJosep Maria Montaner 

Aquest text interpreta una gran obra de Laura Spinadel i el seu equip BUSarchitektur, que va ser fundat el 1986 a Buenos Aires amb Claudio José Blazica (1956-2002), amb l’objectiu d’experimentar noves maneres d’afrontar l’arquitectura: en diàleg amb el context i generant sempre ciutat, basant-se en les relacions entre els edificis, i amb la voluntat de síntesi de la més gran diversitat de qüestions en el medi urbà. BUSarchitecktur són els autors del Master Plan per al WU Campus a Viena, guanyat per concurs el 2008 i, dins seu, han desenvolupat el projecte executiu del paisatgisme del campus i el conjunt format pels Auditoris, Instituts i Mensa, inaugurat tot l’any 2013. El projecte paisatgístic relaciona tots els edificis, que són obra de Zaha Hadid, Eduardo Arroyo/No.mad Arquitectura, Estudi Carme Pinós, Peter Cook (CRABstudio) i Hitoshi Abe.

Tot el campus es basa en la importància de la trobada i de la cooperació entre persones. D’aquesta manera, s’aporta substància als impactes de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i es demostra que avui el social i urbà no desapareix a l’àgora i l’espai públic, sinó que cobra un sentit renovat. Malgrat pressions, modificacions i tecnologies, les ciutats són el lloc més desitjat per a la societat del segle XXI. Les universitats i els centres d’investigació són fronts avançats de la nova economia. I com a centres d’innovació es veuen en la necessitat de generar espais que propiciïn la trobada proactiva, tal com ha argumentat Richard Sennett. L’espai constitueix l’agent mediador imprescindible.

2

Per això el medi innovador es forma per dues condicions bàsiques: la proximitat dels actors, que són la part activa del nou sistema productiu, i la interacció que promogui l’intercanvi d’informació i de coneixement. No n’hi ha prou, per tant, amb l’espai individual i el virtual: cal la complementarietat entre les tecnologies de comunicació i els espais físics d’intersecció en els quals s’insereixen.

En el sistema de pensament i projecte de Spinadel les vivències i experiències sensorials dels espais són el factor predominant, incorporant altres conceptes interrelacionats. Per aconseguir-ho s’utilitzen tota mena d’eines: maquetes, seccions en perspectiva, fotomuntatges, animacions. I es recorre a conceptes instrumentals, com el de capes, per superposar diferents requeriments i programes; el de fluxos d’energia, com a matèria bàsica de l’arquitectura; el de nusos i xarxes, com a sistema neuràlgic de cada paisatge; el valor de l’experiència personal, a partir de l’estímul dels sentits; l’èmfasi en potenciar la interacció i l’intercanvi entre les persones mitjançant l’espai; la definició intensa i molt dissenyada dels micromons arquitectònics; en definitiva, tenen el valor d’acostar-se a les geometries del caos i a les formes fractals.

El conjunt universitari ha estat conceptualitzat amb diagrames que se superposen, començant per un diagrama clau de fluxos, que defineix tot el conjunt a partir dels espais públics. Cada un dels espais oberts s’ha estudiat de manera virtual perquè pugui ser el més confortable i diversificat possible per a professors i estudiants. Per això s’han superposat diagrames d’usos, pavimentació, vegetació, assolellament, mobiliari urbà, il·luminació, vent. Les places i jardins del Campus WU es configuren com a ampliacions de l’espai de flux principal, i s’activen a partir de la proposta d’usos diferents. Espais per a la reflexió en petits grups o més oberts per a rotllanes d’altres mides. Cada plaça té les seves característiques (lounge, relax, expo, estada, pati, fòrum) i és l’avantsala d’un dels edificis; es diferencia i, alhora, forma part del conjunt general; són els espais per generar la interacció entre les persones per fer possible la interrelació i la innovació; per estimular la creativitat, amb colors i fragàncies.

3

Per aconseguir-ho, les circulacions necessàries de vehicles queden separades dels espais de trobada; els vehicles motoritzats entren directament a un aparcament des del qual les persones surten a l’espai central per dirigir-se als edificis; i per a les bicicletes es genera un circuit exterior a les vores del campus.

Tenir en compte tots aquests requeriments, sumant i incloent, des d’un punt de vista humanístic i ecològic, ha portat Laura Spinadel a recórrer el concepte d’holisme, que té arrels en el pensament naturalista de Goethe, a Rudolf Steiner i la teosofia, i que va ser teoritzat inicialment pel líder i pensador africà Han Christiaan Smuts al seu llibre Holism and evolution (1926). La crítica d’arquitectura argentina Marina Waisman també el va utilitzar al seu llibre La arquitectura (1995), argumentant descentrada la necessitat de reemplaçar l’actitud analítica per una visió holística.

D’una visió humanista, teosòfica i sensualista, BUSarchitektur ha anat passant a una posició ecològica i holística, que posa l’accent en la salut dels espais oberts i tancats, en els requeriments i criteris de la bioconstrucció. El pensament holístic implica una superació del pensament racional i analític, que funciona per parts, cap a un d’inclusiu, en el qual tots els aspectes són tinguts en compte, inclosos els que poden semblar menys visibles, com la percepció, la salut o la llibertat. Per tot això és tan important l’orientació dels espais en funció del recorregut del sol i l’èmfasi en la circulació de l’aire com a ecosistema.

La proposta de Spinadel es basa en els espais de relació, en la confiança en la capacitat dels espais públics com a llocs de trobada i coneixement, i en la transició gradual de l’exterior més públic a l’interior més apartat i privat. Els mateixos edificis han estat plantejats com a masses mal·leables, que es veuen modificades atenent les variables del buit com a espai essencial i germen de relacions del projecte. Les masses dels edificis es trenquen com a efecte de l’emmotllament que deriva dels requeriments de l’espai lliure, cor del projecte. Als edificis se’ls demana que l’acompanyin i el tensin, però que no l’interrompin.

El nou edifici dels Auditoris, Instituts i Mensa, projectat per BUSarchitektur, està format per un conjunt de volums i es configura seguint una versió revisitada de la tradició vienesa de les Höfe, un espai obert central envoltat per les edificacions; un buit que és un centre organitzador. Per una part hi ha el gran Centre d’Auditoris, amb molts llocs d’estudi i de trobada entre estudiants i professors. A l’altre extrem, l’edifici de l’Institut de Comerç Internacional, que s’articula longitudinalment amb un pati cobert. I la Mensa estudiantil se situa a la base, entre els dos edificis, amb il·luminació zenital. L’espai públic proposat genera, contrarestant la distància acadèmica, una escala més domèstica i més humana; en l’espai públic interior es generen situacions més protegides.

4

Aquest edifici de Laura Spinadel i BUSachitektur replica magistralment la lògica espacial del campus. De nou el buit és l’espai de màxima importància, que es va vessant i concatena espais d’activitats i gradients d’intimitat-publicitat diversos. La materialitat escollida reforça la idea d’aquest interior que es fa exterior: l’acer corten de la façana exterior es plega i conforma els espais públics interiors. Des dels accessos, s’ofereixen múltiples opcions i sempre les visions obliqües fan que l’espai flueixi. Mai no topa amb un límit, sempre apareix l’exterior cridant-nos a continuar l’espai acadèmic fora dels límits físics de l’edifici. Les connexions internes i externes de l’edifici són espais de trobada, interrelació i transició. Una gran terrassa posterior queda emmarcada per les dues escales d’emergència, que serveixen com a miradors i són homenatges a la lleugeresa i a la bellesa de la funció. La terrassa flueix sobre el menjador i les seves magnífiques claraboies.

La Universitat de Ciències Econòmiques de WU s’ha convertit en un espai eficaç per a la generació de coneixement, perquè està pensat per a la trobada; per tant per al saber i la innovació. L’espai no és neutral, sinó que està carregat de sentit i de valors; i el campus aposta per la cooperació entre persones i sabers, entre naturalesa i artifici. En definitiva, és un conjunt que sap conjugar espais per a la vida, que han d’estar entrellaçats i ser variats. |

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑