Centre per al desenvolupament de dones i infants

Projecte de Miquel Reina

El projecte es situa a la població de Wukro, a la regió del Tigray, la més septentrional de les nou regions ètniques (kililoch) d’Etiòpia. És la llar de la ètnia tigray i la seva capital és Mekele. Limita al nord amb Eritrea, al oest amb Sudán, al est amb la regió d’Afar i al sur amb la regió d’Amhara

La població de Wukro es pot definir per dues cotes diferenciades: la primera, de planta baixa, on es desenvolupa la major part de la població i la segona a més alçada, concentrada al llarg de la Main Road i actualment comença a aparèixer de manera puntual a l’interior de la trama urbana. Aquestes dues escales de la ciutat es presenten amb diferents problemàtiques. Per una banda, en planta baixa hi ha poca relació entre la edificació i l’espai públic. Aquesta relació gairebé inexistent es deguda a que les edificacions s’aboquen als patis interiors de les illes, on es relacionen diferents edificacions al voltant de patis donant l’esquena als carrers que acaben funcionant com a llocs de pas. Per l’altra banda els edificis en alçada es troben aïllats entre si, sense formar cap espai amb qualitat urbana definit entre ells.

El projecte pretén inserir-se dins la trama urbana existent donant una resposta a la problemàtica abans esmentada. La voluntat del projecte es mantenir aquests espais interiors de relació però fer façana amb la pròpia construcció, permetent una relació més directa i enriquidora entre els espais del projecte i l’espai públic del carrer. Alhora el projecte proposa uns volums que creixen en alçada posant-se en relació a una cota superior amb les noves edificacions de la ciutat. Aquests punts més alt poden acabar funcionant com a fita o punt de referència dins de la ciutat. Els volums es recullen en planta baixa per un sòcol amb caràcter públic que ajuda a donar sentit d’unitat al conjunt i on es poden realitzar diferents activitats públiques.

Es planteja una organització espaial de tot el conjunt unitària amb la voluntat d’entendre els dos solars com un conjunt. Aquesta organització espaial es realitza a partir d’una geometria en esvàstica (estudis Bauhaus) recordant a les imatges més tradicionals que es poden trobar a les esglésies excavades a la roca. Aquesta organització espaial permet jerarquitzar l’espai del projecte proposant espais interiors i exteriors de diferent mida i grau de privacitat.

Aquesta organització espaial permet donar una resposta diferent a les dos façanes diferents del projecte. Per un costat, la façana de carrer es tracta com un mur continu que es va perforant en diferent mesura segons les necessitats interiors i de relació amb l’exterior. Mentre que la façana orientada al passeig del riu, el mur es plega cap a l’interior de l’edifici generant espais exteriors públics d’accés al mòduls de la biblioteca i llar d’infants.

Es proposa situar el programa d’hostatgeria en el solar petit on la planta baixa estarà destinada a un ús públic que es posarà en relació amb el centre de formació de l’altre solar. Es pretén generar diferents sinergies entre les dues parts del projecte per a enriquir el conjunt. Es proposa cedir una part del solar per a espai públic que servirà tant d’estada per als hostes de l’hotel com als habitats de Wukro. Aquest espai públic acaba desembocant en un espai ombrejat des de on s’accedeix al centre de formació.

La planta baixa de l’hostatgeria està organitzada al voltant d’un pati central que il·lumina i ventila els llocs de trànsit i de connexió amb les habitacions superiors. El programa de la hostatgeria està principalment dedicat a la formació. Els 4 grans blocs són l’administratiu, sales de formació, sala d’actes i cuina. Aquestes grans peces van acompanyes de diferents espais amb caràcter més públic com pot ser l’espai d’accés a la sala d’actes o el restaurants i de patis de servei.

La volumetria de l’hostal s’adapta a la orientació solar i a l’entorn més proper. El volum d’habitacions situat més al nord redueix la seva alçada per a obrir la visual que uneix el passeig del riu amb església fundacional de Wukro. Les parts públiques i de relació dels 3 volums d’habitació s’orienten a l’interior del projecte generant un espai comú, que malgrat no estar físicament relacionat si que ho està visualment a través del mur de gelosia. Les habitacions dels diferents volums tenen diferents orientacions cap al riu, la muntanya i la ciutat.

El centre de formació està format per quatre mòduls independents. Es proposa la construcció de dos tallers dedicats a la formació de cuina-agricultura i artesania-tèxtil combinats amb una llar d’infants i una biblioteca d’un caràcter més públic.

El centre està organitzat al voltant d’un pati exterior que posa en relació els diferents mòduls. Aquest espai exterior busca convertir-se en un lloc de reunió i de trobada per a totes les persones del centre.

Per aconseguir que acabi funcionant com a lloc de trobada es proposen unes activitats exteriors pròpies de cada mòdul. Cada una de les activitats acabaran formant part d’un espai central on podran interactuar. Aquestes activitats, entraran en sinèrgia amb les activitats de l’interior fent augmentant la relació de l’interior i l’exterior.

Cada mòdul té el seu propi espai exterior on desenvolupar una tasca determinada, com pot ser cuinar, fer una lectura de grup, jocs infantils o estendre la roba preparada al taller tèxtil

Aquest espai està organitzat amb unes franges de pavimentació de pedra calcària encintada amb unes petites peces de granit. Aquestes peces més resistents fan de límit entre el terreny natural i la zona de circulacions. Aquest sistema permet tenir unes zones de circulació acompanyades d’unes altres de descans o lleure.

Des d’aquest espai exterior es pot accedir a un altre espai exterior de cada mòdul des de on s’accedirà a les diferents estances interiors.

La voluntat final del projecte es integrar-se en la trama urbana de la ciutat, posant-se en relació amb ella tant a nivell de carrer com a nivell urbà en cotes més elevades. Alhora mostrar un respecte cap a l’església fundacional de la població deixant una escletxa visual a través de la volumetria de l’edifici i proposant una imatge de les cobertes, organitzades amb un sistema d’esvàstiques que pot acabar recordant la imatge més tradicional de les esglésies etíops.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑