Les reformes de la Diagonal

Els articles només expressen la opinió dels seus autors

Per Jordi Pérez

Manquen menys de dos anys per les properes eleccions municipals i Barcelona agafa el pic i la pala i es posa a treballar. Després vindran les tisores i la “foto” on els representants polítics, ben guarnits per l’ocasió, mostraran les medalles amb els diners -ben invertits o no- de tots els ciutadans. Ara toca. Tira endavant la Reforma de la Diagonal. Però, quina reforma?

Anem a pams. L’Avinguda Diagonal, amb els seus quasi 11 Km de longitud, representa l’avinguda més llarga de la ciutat. Actualment una de les artèries del trànsit rodat de Barcelona, s’ha anat convertint els últims anys en motiu de la discòrdia urbanística, social i política.

Bulevard o Rambla?

La Diagonal que ens trobem actualment respon a les diverses actuacions que l’Ajuntament hi ha anat abocant al llarg de més d’un segle. El seu tram central -l’esquerda de l’Eixample -és un espai inhòspit pels vianants, on el trànsit rodat dificulta la fluïdesa transversal i la incorporació del carril bici a l’espai per a vianants l’aprima longitudinalment. L’aparició del tramvia més enllà de Glòries direcció Besòs i la Plaça Francesc Macià direcció Llobregat, va iniciar una nova etapa per tal de solucionar la desconnexió del transport públic en tot aquest tram central. L’anterior legislatura, amb Jordi Hereu com a Alcalde de Barcelona (PSC), va haver-hi un infructuós intent per tal de reconvertir l’Avinguda Diagonal en el nou espai “escollit” pels ciutadans de Barcelona.

Un procés participatiu que va culminar amb la Consulta Ciutadana del maig del 2010 i on els ciutadans varen haver d’escollir entre dues imatges, Bulevard (A) o Rambla (B). L’opció C, “cap de les dues anteriors” semblava una mera resposta errònia d’una pregunta tipus test. Però el resultat, amb la baixa participació inclosa (menys d’un 13%), va ser que el 80% dels votants la varen considerar correcta.

consulta_diagonal

Un fracàs polític i tècnic, on es va endur per endavant un primer tinent d’alcalde, Carles Martí, i en les properes eleccions del 2011 quasi trenta anys de socialisme a l’Ajuntament de Barcelona.

Les causes d’aquest fracàs varen ser vàries, des de l’excessiva similitud de les opcions a escollir i la manca d’una alternativa real, passant per una mala gestió en el procés participatiu previ i, sobretot, el fet de si era necessària una consulta ciutadana per decidir 3,8 Km de via. Ni tan sols en tot el traçat de les rondes, segurament les vies més importants de Barcelona, va haver-hi cap decisió ciutadana. On era necessària una decisió tècnica es va voler guarnir el vestit amb el vist-i-plau del poble i la manca de coneixements tècnics, de transparència del procés i la fàcil manipulació per part d’entitats, associacions, partits polítics i lobbies va fer perdre el interès pel què era realment important, que calia una Reforma de la Diagonal.

http://prezi.com/embed/gbjtkvrcmatl/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&features=undefined&disabled_features=undefined

Sociograma comparant les dues reformes plantejades

I ara què?

Després del fracàs del procés consultiu de l’anterior consistori semblava clar que la Diagonal seguiria congestionada i, de moment, no es tocava. Cap grup polític va atrevir-se a incorporar la paraula Diagonal al seu programa electoral el 2011. Els electors varen triar a Trias, de CiU, convertint-se en el nou alcalde de Barcelona. Tot i això, l’equilibri inestable de forces de l’Ajuntament jugava també a favor del Partit Popular, i Alberto Fernández es convertiria en la clau de volta del plenari municipal.

Ara bé, quins són els electors de CiU i PP a Barcelona? Els resultats, elecció rere elecció, evidencien que aquests es concentren al Passeig de Gràcia i a la part alta de la Diagonal.

Votants de CiU a les eleccions de 2011 per barris
Votants de CiU a les eleccions de 2011 per barris

L’any 2010 arran de la Consulta es va constituir l’Associació Diagonal Centre (des de la Plaça Francesc Macià fins a Passeig de Gràcia). En els propis objectius de l’associació es presenten com a “portaveus davant les institucions, com l’Ajuntament, amb força d’opinió“, és a dir, com a lobbie. L’any passat varen mostrar públicament el seu propi projecte de reforma de la Diagonal. Aquest exclouria el tramvia de la proposta i tan sols eixamplaria les voreres fins als carrils centrals, que es mantindrien en l’estat actual. Amb l’excusa d’un cost més baix que el de les propostes de l’anterior consulta aquesta solució tan sols respondria als interessos merament comercials de l’associació. Aquests interessos, després del canvi institucional, veurien els seus fruïts un any més tard.

El 20 d’abril del 2013 la premsa es fa ressò de l’acord al que arriben CiU i PP (Pla d’Inversions Municipals) per tal reformar la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig de Gràcia amb una inversió estimada de 17,5 milions d’euros.

Finalment, durant el mes de juliol d’enguany, el projecte de la nova reforma de la Diagonal és presentat als mitjans de comunicació. Es queda en una inversió de 6,5 milions d’euros i la reforma es produirà entre Francesc Macià i el carrer Balmes. ¿Casualitat? Justament el tram on aquests dos grups polítics reben més suport electoral, on el lobbie Diagonal Centre ha posat més esforços en reformar (850 metres de via) i amb una secció quasi idèntica a la proposada pels comerciants: Inexistència del tramvia, coexistència del carril bici amb el carril de serveis i el manteniment del 50% de l’espai rodat de l’Avinguda pel transport privat.

Tot i el poc enrenou mediàtic i social generat per la manca de qualsevol procés participatiu, algunes veus com la Plataforma pel Transport Públic (PTP), que sempre ha defensat la interconnexió del tramvia i la creació del pulmó verd de la Diagonal; associacions de running, que lamenten la pèrdua d’un espai per practicar un dels esports amb més seguiment; o la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que veuen com els recursos públics serveixen a interessos comercials o turístics i no estratègics, s’han mostrat completament desfavorables a aquesta solució.

Tanmateix, les obres començaran l’estiu del 2014 i previsiblement s’inauguraran dos mesos abans de la nova comesa electoral. Ara toca.

El projecte de reforma de la Diagonal sembla que comenci tal i com la mateixa via es va anar construint al llarg de més d’un segle d’història, a trams. L’ambiciós projecte de l’anterior consistori no va tenir el recolzament de la ciutadania segurament per incomprensió. L’actual projecte de reforma tan sols és un intent de bypass en una de les artèries principals de la ciutat. El problema és que sembla que la manca de visió global de la ciutat i tan sols responent a les particularitats electorals la ciutat perdem una oportunitat de que Barcelona pugui bategar amb força. La Diagonal, mentrestant, seguirà a la llista d’espera…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑