Tres mirades sobre la Plaça de les Dones del 36

Els articles només expressen la opinió dels seus autors

Per Marta Fernández Cortés

Fa quatre anys que va ser inaugurada al cor del barri de Gràcia una plaça dedicada a les dones del 36, dones que lluitaren a favor de la llibertat republicana. Una plaça que paradoxalment és tancada cada nit. Una tanca separa a partir de les 23h l’espai públic- el carrer- i l’espai parcialment privatitzat, la plaça. Estableix una frontera, a nivell peatonal, entre usuaris VIP- els propietaris – i els veïns del barri.

La operació de renovació de la plaça va implicar el desnonament d’un centre cívic okupat i la construcció de tres blocs d’habitatges de luxe. Un altre cop, una trista historia d’especulació urbanística on el profit econòmic ha passat per sobre del bé comú.

Què implica l’aparició d’un element tant simple com una tanca en la percepció de l’espai? Que representa aquesta tanca per algú que s’hi troba davant, que hi mira a través? Podrien haver-hi diferents percepcions, diferents punts de vista, depenent de qui sigui l’observador?

En aquest text voldria explicar tres punts de vista, tres realitats o tres mirades que podem extreure de les diferents formes d’entendre aquesta plaça. Tot depèn de qui la miri i de com ho faci…

dones11.La tanca que divideix.

El primer punt de vista és el dels veïns del barri que en el seu dia a dia passen davant d’aquesta pseudo-plaça. La tanca s’erigeix com un element que divideix en tots el sentits, no només en un pla més físic, sinó també hi genera dos classes d’usuaris, aquells que hi podran gaudir sempre de l’ús de la plaça i aquells altres que només durant unes determinades hores del dia.

La tanca simbolitza en aquest cas una realitat classista i divisòria, tot el contrari d’aquella clàssica idea de l’àgora, del lloc d’intercanvi fluid i lliure d’idees, de l’espai on tot és possible. La seva presència genera un espai anormalment mancat d’activitat, un buit de vitalitat que és l’antítesi del barri a on s’ubica.

2. Control sobre la població.

En segon lloc voldria fer referència al món oníric d’aquesta classe política que ha considerat oportú construir la Plaça de les Dones del 36 amb aquesta configuració. Quina era la seva intenció al construir una plaça semiprivada que té com a element protagonista la tanca? Què passava pels seus privilegiats caps al proposar una plaça amb horaris d’obertura?

L’aparició de la tanca en aquesta plaça respon a la perillosa pretensió de part de la classe política d’establir una societat perfecta i controlada. La tanca s’erigeix com una eina de control de les masses que s’apropa a la màxima de Mussolini “Tot a l’estat, tot per l’estat, res fora de l’estat, res contra l’estat”.

La tanca és per certa classe política una eina de control sobre la població. Es per ells una estratègia per decidir qui passa per aquest espai i quan ho fa. Hi ha usuaris que molesten a les elits polítiques, per exemple, el centre social okupat que van desnonar i destruir per rehabilitar la plaça. Evidentment el moviment okupa- contrari a l’ Statu Quo- és desagradable per la classe política perquè escapa de la seva capacitat de control, no són capaços de preveure les seves accions i això els emprenya. Privatitzar la plaça i construir-hi blocs de pisos de luxe els ajudava a establir un perfil d’usuaris que per al seu punt de vista, complien els requisits per convertir aquest espai en controlable i mancat de problemes.

La tanca de la plaça de les dones del 36 pertany a aquell tipus de decisions que semblen haver estat preses des d’una talaia molt elevada, completament allunyat dels problemes de la superfície. El polític des de la seva posició elevada accepta la idea naïf de que una tanca soluciona problemes, quan en realitat només els eludeix. Amb la caiguda del mur de Berlin, es podia intuir que cada cop més la política anava dirigida a l’eliminació de barreres i fronteres. Tot i això, la gran quantitat de nous murs que apareixen arreu del mòn- a Palestina, a Ceuta i Melilla, a la frontera d’EUA- fan pensar tot el contrari.

Ens estem apropant a una realitat paral·lela a la de George Orwell a 1984, propera a l’estat policial? Aquesta tanca podria ser només la punta d’un iceberg de repressió social que es manifesta també en l’augment del poder de les forces de seguretat- amb la nova llei de seguretat ciutadana- i la proliferació de càmeres de vigilància. Es tracta de diferents mecanismes de control social que ofeguen les llibertats individuals i que cada cop recorden més a sistemes totalitaris.

Control sobre la població (Marta Fernández). Els colors vius, el punt de vista militar i la simbologia totalitària s’utilizen per representar la idea naif de que una tanca esdevé element de control sobre la població
Control sobre la població (Marta Fernández). Els colors vius, el punt de vista militar i la simbologia totalitària s’utilizen per representar la idea naif de que una tanca esdevé element de control sobre la població

3- Utopia. La desaparició de la tanca

Com seria aquesta plaça sense la tanca? Quines activitats es podrien dur a terme? Seria fàcil d’imaginar- i no gaire utòpic- que la plaça podria esdevenir un epicentre d’activitat, d’igual manera que ho són moltes de les places del barri de Gràcia. La gent es mouria amb llibertat, cap activitat seria censurada i un altre cop la plaça podria aprofitar tot el seu potencial i convertir-se, a la manera de l’ àgora grega, en un concentrador social. Un lloc a on tots els veïns del barri- i no només els residents a aquests blocs- poguessin gaudir en qualsevol moment facin el que facin. Com a la plaça del Sol, o la plaça de la Vil·la, aquesta plaça podria ser un centre de reunió amb bars i terrasses, lloc de trobada entre els veïns, en lloc de mostrar aquest aspecte dessolat, amb tota la planta baixa amb locals pràcticament buits.

Però es aquesta activitat- pròpia d’una plaça vital- incompatible amb els habitatges de luxe? Ho seria si fossin habitatges de protecció oficial?

L’eliminació de la tanca no només milloraria enormement la percepció d’aquest espai, sobretot des dels carrers que hi arriben a ella, si no també seria un clar manifest a favor de la llibertat.

dones4
No més tanques (Marta Fernández). Es tracta d’imaginar en tot allò en que aquest espai podria convertir-se si la tanca desaparegués

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑