El Corte Inglés, un Eurovegas de tota la vida

Per Carles Baiges i Elsa Hermida

Encara avui segueix viva a Madrid l’oposició a Eurovegas, una operació que passa per avantatges fiscals i urbanístics a canvi d’hipotètics llocs de treball. Una de les empreses més poderoses de l’Estat, El Corte Inglés, fa temps que ha aconseguit el suport de l’administració per edificar en llocs estratègics de les ciutats amb arguments molt similars.

[Enllaç a La Directa] [Artículo en castellano en la web de SomAtents]

A finals d’any, un treball realitzat per alumnes de l’assignatura Arquitectura i Política de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona posava el fil a l’agulla i relacionava tres casos de construcció dels grans magatzems a les ciutats de Pamplona, Almeria i Mataró. Tots repeteixen un mateix patró: El Corte Inglés s’interessa per un solar cèntric en el qual l’Ajuntament normalment ja hi té planificats equipaments públics. El govern municipal, per evitar que el projecte acabi a poblacions properes, decideix ressituar biblioteques, escoles i fins a monuments ja construïts en altres espais, de manera que el terreny acaba en mans privades tot i l’oposició veïnal i política.

El cas més recent se situa a terres catalanes, concretament a la capital del maresme. Ara fa 6 anys, El Corte Inglés va començar a negociar amb l’Ajuntament de Mataró un solar ocupat per l’antiga fàbrica de farines Can Fàbregas i de Caralt, un recinte classificat amb la màxima categoria de patrimoni arquitectònic local. Davant les promeses de llocs de treball i regeneració de la zona, el llavors alcalde socialista, Joan Antoni Baron, decideix impulsar el projecte. Al juny del 2009 es tanca l’acord amb la companyia i l’edifici fabril és descatalogat i traslladat peça a peça a un terreny municipal per a la seva futura recol·locació i reconstrucció. Davant d’això, els partits a l’oposició i la plataforma veïnal Salvem Can Fàbregas denuncien el cas al TSJC i després d’un llarg litigi, el passat mes de desembre es declara nul·la l’aprovació del pla urbanístic que preveia la instal·lació d’El Corte Inglés ique autoritzava el trasllat de la farinera.

CUP Mataró
La fàbrica desmontada (CUP Mataró)

A tot aquest entrellat se suma un canvi de govern al 2011 i l’arribada d’un nou alcalde convergent. Aquest, que abans s’oposava al projecte, ara liderarà el recurs del consistori contra la decisió del TSJCi plantejarà els canvis urbanístics necessarisper aconseguir la construcció de les quatre plantes d’alçada i les sis subterrànies per al conegut grup de distribució.

Malgrat que al gener del 2012 els grans magatzems van efectuar la compra del terreny per 24 milions d’euros i disposaven de la llicència municipal d’obres per edificar 67.000 metres quadrats, de moment el procés ha quedat paralitzar i El Corte Inglés ajornarà les obres fins que es resolgui el recurs presentat per Salvem Can Fàbregas.

Un altre exemple no lliure de polèmica és el projectat a la ciutat d’Almeria a començaments del 2005, una construcció que també es troba actualment bloquejada per la Junta d’Andalusia. El terreny de la disputa és de propietat privada, una escola de La Salle que l’ordre religiosa decideix vendre al centre comercial. Les competències autonòmiques s’oposen a l’acord amb l’objectiu de conservar les places escolars de la zona davant la proposta de l’Ajuntament per reubicar-les a un altre barri de la ciutat. L’òrgan municipal comença llavors una batalla amb la Junta i fent oïdes sordes a les advertències d’Educació signa un conveni tripartit amb La Salle i El Corte Inglés. A més aconsegueix aprovar un nou PGOU (Pla General d’Ordenació Urbanística) que inclou la construcció de 219 pisos de luxe al mateix solar i l’ingrés de 25 milions d’euros a les arques municipals.

Per la seva banda el govern autonòmic decideix catalogar l’escola com a Bé d’Interès Cultural per tal de frenar el procés i assegura que no donarà el seu vist i plau si el pla no compleix amb els informes sectorials d’educació. Un dels fets més curiosos és la recollida de signatures que inicien alguns comerciants, convençuts dels grans beneficis que la firma aportarà a l’eix comercial.

flikr:ekainj
L’edifi de Moneo (flickr:ekainj)

D’aquesta manera es canvia l’ús del terreny i s’organitza una subhasta pública a la que només s’hi presenta El Corte Inglés. En aquell moment els partits a l’oposició i els ciutadans afectats van titllar el govern municipal de “brillant promotor” i és que el solar es va vendre als grans magatzems per un terç del seu preu. La venda es fa efectiva per 3.500 milions de les antigues pessetes (per un terreny que l’oposició valorava en 10.000 milions de pessetes) dels que a més el 16% va a parar als militars com a compensació, encara que informes jurídics interns indicaven que no era necessari. En aquest procés es van donar moltes altres irregularitats com la inexistència d’un estudi de mobilitat, l’ús de sòl públic per accedir a l’aparcament o que l’edifici dissenyat pel famós arquitecte Rafael Moneo, superava en dues plantes el permès per l’ordenança municipal.

Aquests casos, així com d’altres molt similars, han passat de puntetes per la premsa generalista, i s’han mostrat sempre com conflictes locals i en cròniques merament informatives, quan no clarament a favor de la construcció del centre comercial. El silenci mediàtic al voltant de El Corte Inglés, fruit de les seves grans inversions publicitàries en paper, televisió i radio, ha impedit donar a conèixer una connexió que posa de relleu les particularitat d’aquest model. Operacions urbanístiques que es repeteixen arreu de l’Estat i que demostren com de nou la necessitat d’un espai públic queda relegada al interessos privats, ignorant la veu dels partits a l’oposició i de les associacions veïnals contràries que han denunciat nombroses irregularitats.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑