Arquitectura i crisi

Per Lacol

Vivim temps de crisis, canvis i revoltes, i l’arquitectura no només no se n’escapa, sinó que està al centre de l’huracà. Els i les arquitectes hem estat part activa de la bombolla immobiliària i n’hem tret profit. Això seria però, generalitzar. D’un costat perquè no tots els professionals de l’arquitectura van decidir seguir la corrent; hi havia qui avisava de l’insostenible ritme de construcció que vivíem en aquest país. De l’altre perquè la majoria dels arquitectes no s’ajusten a la imatge estesa de “professionals liberals” sinó que són assalariats, falsos autònoms o becaris(1). En el pitjor dels casos són treballadors no remunerats, estudiants o llicenciats que ofereixen les seves hores de treball de forma gratuïta a les grans firmes a canvi de “fer currículum”. Aquesta pràctica, que ja existia durant l’època de bonança ha crescut en els darrers temps, és il·legal i encara més degradant que l’esclavitud, ja que aquí el patró ni tan sols assegura el menjar i l’allotjament que havien de proporcionar en altres èpoques. La comparació no és exagerada: és habitual treballar sota molta pressió, nits i festius, el maltractament psicològic i l’absència de reconeixement del treball produït, sigui remunerat o no.

Com sempre passa en les èpoques de crisi, l’escassetat de feina porta als professionals a la reflexió. Per això no és estrany que proliferin els col·lectius que ofereixen els seus coneixements a la cooperació, a les associacions veïnals, als moviments alternatius… El fet que aquestes relacions estiguin revifant està aportant nous aires al món de l’arquitectura a tots els nivells: persones que necessiten els serveis d’un tècnic però que mai hi han pogut accedir, nous rols de l’arquitecte en processos de participació col·laborant amb altres disciplines, o fins i tot amb noves formes de treballar, de manera horitzontal i solidària. Això xoca amb la mentalitat competitiva de l’arquitecte, fomentada des del primer dia a la universitat i avivada amb la liberalització dels honoraris imposada per la CE i la bonificació per la rebaixa dels mateixos que es practica als concursos. No és d’estranyar doncs que no hi hagi cap cooperativa d’arquitectes i que els intents que fins ara hi ha hagut no hagin trobat fórmules dins les institucions (en alguns casos obligatòries) dels arquitectes.

Finalment els i les arquitectes s’han unit per primer cop per defensar els seus drets com a treballadors/es sota un Sindicat d’Arquitectes, a Madrid el 2009 i a Barcelona el 2010. Aquest fet és una resposta a l’actuació dels col·legis professionals que es desentenen de la seva situació i responen només als interessos dels arquitectes-empresaris. Però aquest no és l’únic moviment que hem viscut des de la professió. El passat dijous 16 de juny es va presentar, després de mesos que es conegués la seva gestació, l’associació Arquitectes per l’Arquitectura (AxA)(2). Mentre els primers estan investigant noves formes de treball, nous camins pels arquitectes, aprenent dels errors del decenni passat i buscant la manera d’apropar-se de nou a una societat que no confia en nosaltres -amb motius-, AxA és la resposta tardana d’aquells que en èpoques de bonança, mentre construïen sense aturador i ocupant posicions a les escoles i al Col·legi, no van voler posar en qüestió el sistema que ens ha portat a l’actual situació. S’entén que hi hagi qui desconfiï de les bones intencions dels integrants d’AxA (tots mestres de la nostra generació) i temi que només es tracti d’un lobby per defensar interessos propis.

Utilitzem aquesta crisi (i les que hagin de venir) per avançar, per trencar amb models perjudicials per la societat, la professió i la mateixa arquitectura. Si els dies de feina trepidant han quedat enrere aprofitem el temps per veure on ens hem equivocat i proposar noves formes per sortir millor del que hem entrat.

1 – Estudi sobre la situació laboral del sector de l’arquitectura a Espanya. www.sindicatoarquitectos.es
2 – Podeu veure l’article de “Arquitectura desemparada” de Josep Maria Montaner a El País del 17 de març de 2011 o la carta oberta de Pere Riera al seu blog (arquitecturadispersa.blogspot.com/)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑